Recull de premsa

EL CAU DEL LLOP

 

Pau Lanao / Carme Vinyoles

 Obert el 1979 com un local de copes per Carles Novell i Albert Presas, el 1986 va passar a mans d’Albert Vila i Quico Calero, el 2006 fou traspassat a Montserrat Soler i el 2013 n’ha agafat les regnes l’Àngel Ayats.

 

‘Cau còmic-Helter Skelter’

Des que el 1979 va obrir les portes, el Cau del Llop ha ofert refugi i acolliment a nombroses iniciatives culturals i ciutadanes. Concerts, exposicions, conferències, presentacions de llibres i actes de solidaritat han habitat aquestes parets que, a l’any 1982, ja van reunir els millors dibuixants de còmic de les nostres comarques per donar vida al Cau còmic-Helter Skelter una revista amb dues cares feta per trenta dibuixants i ninotaires. N’hi havia de Girona, la Cellera, Salt, Campllong, Celrà, Bescanó, Figueres i Cassà, i en les seves pàgines s’hi podien trobar històries d’amor, sexe, guerra i provocació unides per un fil conductor: “Nosaltres –es podia llegir a la contraportada que recollia el manifest fundacional– ens reconeixem perquè compartim una mateixa cultura. Fem les mateixes coses; vivim de la mateixa manera; escoltem la mateixa música i (els esperits pusil·lànimes que se saltin aquest fragment) fumem els mateixos sagraments. Estem units per la nostra edat, els nostres valors comuns, el nostre estil comú de vida. Desitgem les mateixes coses: Llibertat, Autodeterminació, Pau, Justícia, i Igualtat per a tot el món.”

A la presentació, Enric Marquès –des d’un dels replans de l’escala– va fer un discurs en què va glosar la història del còmic i la seva significació sociopolítica i hi va assistir l’alcalde Joaquim Nadal i, per un dia, el Cau es va convertir en centre de l’altra cultura que es feia la ciutat.

Al capdavall, s’hi es trobaven en Coromines i en Huedo, l’Enric Canada, en Ramon Alsina, en Pere Tió, uns per fer petar la xerrada, altres per jugar al pòquer i fer un bon sopar, tots acompanyats per la llar de foc i una atmosfera única que els feia tornar a casa a altes hores de la matinada. A més, el Cau es va consolidar com una sala usual d’exposicions i van penjar-hi quadros de Montserrat Lacomba, Brugués, Meritxell Fontclara i Dani Duch. L’exposició d’aquest fotògraf que treballa a Madrid va centrar els dies intensos d’esdeveniments que va viure la capital de l’Estat espanyol amb l’atemptat de l’11-M, les manifestacions a davant de la seu del PP i el procés electoral que va comportar el canvi del poder executiu. Tan intensa o més va ser la mostra presentada el desembre del 2005, quan Fotògrafs per la Pau i Metges del Món van donar la seva visió del tsunami, que va assolar el sud est asiàtic el 2004.

Avui, quan el barri ha canviat, com la sociologia, quan la Cuadra i El Malàga són noms de la història i el paisatge urbà ha canviat de manera tant radical que ningú recorda el passat de prostitutes i soldats, al Portal de la Barca, s’hi ha obert: un hotel de quatre estrelles, el Llegendes de Girona, un restaurant de cuina sofisticada, el Mimolet, una llibreria cafè, el Context i una pizzeria, Il Divo. El Cau del Llop es manté com el símbol d’un passat proper quan, per sobre de complicacions derivades d’un barri estigmatitzat, dos joves van decidir que era la zona adequada perquè hi hagués un local en què la gent que s’hi acostava tingués una altra manera d’entendre la nit; es van convertir en pioners de la resurrecció del carrer Sacsimort.