• images
  • 18:43
  • images
  • No hi ha comentaris.

Un acròstic reivindicatiu – Josep Maria Fonalleras

L ’opinió sobre els llops, per al comú de la gent, és més aviat negativa. Vull dir que tenen mala premsa o que gaudeixen d’una certa categoria mítica (de la mítica que genera ídols i patrons de conducta, vull dir) només en ambients molt concrets. El normal és que citar el nom del llop sigui equivalent a pensar en allò que justament diu el diccionari. Es desperten pors atàviques (conjurades en els contes infantils plens de boscos i, doncs, de llops que els habiten) només de sentir orella recta, cua llarga i peluda, voracitat o udol. A més, els exemples amb què l’autoritat lèxica avala les definicions tampoc no ajuden a millorar la imatge d’aquest animal, gos salvatge, inaccessible a la domesticació.

Llop cerver o llop de les praderies o llop estepari. Bèstia solitària per excel·lència (encara que no sigui del tot exacte). Llop que té fam de llop, perquè ja se sap que són els que mengen amb més ímpetu, els que devoren, els que ataquen sense defallir.

O bé llop de mar, que s’aplica a qui executa amb desfici la seva feina però també a qui té delit per la soledat. O qui s’hi veu abocat i du una existència lluny de la monotonia del ramat. El ramat té consistència perquè es manté unit, només per això. Lluny de la closa tot és indefensió. L’individu – que, de fet, no té entitat com a tal –  deixa de disposar de la cuirassa que només existeix quan hi ha un grup. El llop, en canvi, desitja aquesta indefensió, s’hi troba bé. És l’hàbitat de qui no es contempla com a gregari.

Pobre llop, de fet. Hi ha un conte infantil que capgira la trista trajectòria dels llops en els contes infantils (depredadors, desnonadors, executors d’hipoteques, pederastes). Es diu “Els tres petits llobatons i el porc dolent” i aquí és un bestial porcí qui s’encarrega de la malesa i l’abjecció. Ja era hora. De fet, ovelles porugues i xais adotzenats, enzes cabretes de pastura i porcs servils, tocinos rebolcats en la merda, ¿què podeu argüir en la vostra defensa davant la simplicitat adusta del llop que udola trist i melancòlic?

Josep Maria Fonalleras

No hi ha comentaris

Escriu un comentari